FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prerrogativa particular i privativa que un sobirà exerceix en el seu regne. Privilegi que la Santa Seu concedeix als reis o sobirans en algun punt relatiu a la disciplina de l'Església. Dret pertanyent a la reialesa, usurpat pels senyors feudals i per les ciutats, i reivindicat pels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'univers. Que s'estén a tots els éssers en general o a tots els d'un determinat conjunt. La gravetat és un cas particular de la gravitació universal. Concepte que es refereix a tots els individus de la mateixa classe, del mateix gènere, de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tots els individus que formen part d'una col·lectivitat, no aquest o aquell en particular. Ha donat el jornal a cada treballadora. Cada soldat tenia el seu lloc assenyalat. Usat com a ponderatiu. He sentit cada cosa que m'he quedat parat. Indica la freqüència regular de temps amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que concerneix la totalitat d'un cos, d'una societat, d'una organització, etc. Concili general. Assemblea general. Consell general. Que abraça la gran majoria dels casos. Sacrificar l'interès general a l'interès particular. L'opinió general és favorable al nou projecte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. D'una precisió tal que s'empra com a terme de comparació amb els ordinaris de la mateixa classe, s'aplica a un instrument. Agulla magistral. Cronòmetre magistral. En farm., prescrit per un metge, preparat per a un cas particular. Fórmula magistral. Canonge magistral. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Format per la unió de partícules en una massa més o menys sòlida. Que expressa alguna cosa de real. Terme concret. Noms concrets. Nombres concrets. Idees concretes. De la natura dels objectes o fets reals. Real, específic, particular. El gust del sucre és un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encàrrec que s'atribueix a diputats, a consellers o a càrrecs similars en virtut d'una elecció. Durada d'un mandat. mandat representatiu Contracte dels parlamentaris segons el qual representen la nació o el poble en el seu conjunt i no els seus electors en particular [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància dotada d'una coloració particular que existeix, normalment o patològicament, en les cèl·lules, en els teixits o en els líquids orgànics i els confereix color. pigment biliar Pigment existent a la bilis, com ara la bilirubina, la biliverdina, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
retòrica. Que mira d'obtenir un efecte particular sobre l'ànim de l'oïdor o del lector. Figura retòrica. Expressió retòrica. Artificiós, formulari, sense sinceritat, sense contingut. Manera de parlar o d'escriure ampul·losa i buida. Abundància de paraules, sobretot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba o mata del gènere Ruta, de la família de les rutàcies, que exhala una fortor particular, de fulles repetidament pinnatisectes, flors grogues en cima corimbiforme, amb els pètals còncaus cap amunt, a guisa de caputxa o cullereta, en nombre de quatre a totes les flors [...]
